El desembre, congelat,
confós es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor
d'una ro, ro, ro
d'una sa, sa, sa
d'una ro, d'una sa,
d'una rosa bella
fecunda i poncella.

El mes de maig ha florit
sense ser-ho encara,
un lliri blanc tot polit
de fragància rara
que per tot el món se sent
de llevant fins a ponent
i que amb dol, dol, dol,
i que amb çu, çu, çu,
i que amb dol, i que amb çu,
i que amb sa "dolçura"
dóna gran ventura.

El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa,
mes en una mitja nit
surt el sol que n'és eixit
d'una be, be, be,
d'una lla, lla, lla,
d'una be,
d'una lla,
d'una bella aurora,
que el cel enamora.

Arribaren els tres Reis
amb molta alegria
adorant el rei del cel
en una establia,
oferint-li tres presents,
com són or, mirra i encens.
A la Ma, Ma, Ma,
a la re, re, re,
a la Ma,
a la re,
a la Mare pia,
la Verge Maria.

Amb contentament i amor
celebrem el dia
en el què el diví Senyor
neix amb alegria.
Si no tenim més tresor,
oferim-li nostre cor,
que és la gran finesa
de nostra pobresa.