Anem a Betlem
a veure el Messies
anem a Betlem
i l'adorarem:

Ses blanques manetes
petites com són;
sent tan petitetes
formaren el món.

Sa galta és de rosa
collida al jardí;
d'un bes l'ha desclosa
l'estel del matí.

Ses ulls, que somriuen
i ploren d'amor,
jo no sé que diuen
que roben el cor.

Per qui vol besar-hi
son llavi és mel;
per qui vol entrar-hi
son cor és un cel.