La perla del drac

Fa molts i molts anys hi havia un drac que vivia en una llunyana illa.
El drac tenia la seva cova al cim d'una muntanya.
Aquell drac era un drac pacífic i no molestava gens als habitants de l'illa.
Tenia una perla molt gran i cada dia jugava amb ella com si fos una pilota: llançava la perla a l'aire i després l'agafava amb la boca. Aquella perla era tan bonica que molta gent l'havia intentat robar. Però el drac la guardava amb molta cura i per això ningú havia pogut aconseguir robar-la.

L'Emperador de la Xina va decidir enviar el seu fill a l'illa, va cridar al jove Príncep i li va dir:
- Fill meu, la perla del drac ha de formar part del tresor imperial. Estic segur que trobaràs la manera de portar-me-la fins a palau.

Després de moltes setmanes de travessia, el Príncep va arribar a les costes de l'illa. A la llunyania es veia el perfil majestuós de la muntanya i allà dalt el drac que jugava amb la seva perla.

De sobte, el Príncep va començar a somriure perquè ja havia pensat un pla per a poder robar la perla.
Va cridar als seus homes i els va dir:
- Necessito una llanterna rodona de paper i un estel que pugui sostenir-me en l'aire.

Els homes van començar a treballar i aviat van fer una llanterna de paper. Després de set dies de treball, van fer un estel magnífic, que podia resistir el pes d'un home. Al vespre, va començar a bufar el vent. El Príncep va muntar en l'estel i es va elevar pels aires.

La nit era molt fosca quan el Príncep va baixar de l'estel a dalt de la muntanya i va entrar sigilosament dins de la cova. El drac dormia profundament.
Amb molta cura, el Príncep va agafar la perla, va posar en el seu lloc la llanterna de paper i va escapar de la cova. Llavors, va muntar en l'estel i va encendre una llumeta. Quan els seus homes van veure el senyal, van començar a recollir la corda de l'estel.
Força estona després, el Príncep ja era damunt la coberta del seu vaixell.

- Lleveu àncores! - va cridar. El vaixell, aprofitant un vent suau, es va fer a la mar.
Quan va sortir el sol, el drac va anar a agafar la perla per a jugar, com feia tots els matins. Llavors, va descobrir que li havien robat la seva perla. Va començar a tirar fum i foc per la boca i es va llançar, muntanya avall, en persecució dels lladres. Va córrer tota la muntanya, va buscar la perla per tot arreu però no va poder trobar-la.
Llavors va ser quan va veure un junc xinés que navegava rumb a alta mar.
El drac va saltar a l'aigua i va nedar tant ràpid com podia cap al vaixell.
- Lladres! torneu-me la meva perla!, cridava el drac.

Els mariners estaven molt espantats i xisclaven aterrits. La veu del Príncep es va sentir per damunt de tots els crits:
- Carregueu el canó gran!
Poc després van fer foc. El drac va sentir el tro del tret, va veure un núvol de fum i una bala de canó que anava directa cap a ell. La bala rodona brillava amb la llum de l'alba i el drac va pensar que li tornaven la seva perla. Per això, va obrir la boca i va engolir la bala. Llavors, el drac es va enfonsar en el mar i mai més va tornar a aparéixer.

Des d'aquell dia, la perla del drac va ser la joia més preuada del tresor imperial de la Xina.