La Lletera

Caminava ben alegre la lletera cap al mercat. Amb pas viu i llarg, lleugera i senzilla, portava damunt del seu cap una gerra de llet, ben posada al cap damunt el coixinet, i d'aquesta manera pensava arribar sense cap problema al poble.

La lletera era realment feliç i com més s'atansava al poble més gran era la seva felicitat doncs anava rumiant i imaginant que en faria de la llet i quins beneficis en podría treure pel futur.

Els seus comptes imaginàris eren els següents:

De seguida que arribi al mercat trobaré un bon comprador per la meva llet, me la pagarà molt i molt bé doncs la llet és molt fresca i bona.

Amb aquests diners compraré un gran cistell d'ous frescos.

D'aquests ous en faré tres pollades; tot anirà bé. És senzill, es deia, criar els pollets al voltant de la casa; per molt llesta que sigui la guineu, em quedaran prou pollastres a l'estiu per poder-los dur a mercat i vendre'ls a bon preu.

Amb els diners que obtindré de la venda dels pollastres compraré un porcellet petitet i rosadet.
Ja me n'encarregaré d'engreixar-lo. Creixerà i s'engreixarà molt perquè l'alimentaré amb glans i castanyes.
Serà un porc molt gran amb una panxa que s'arrossegarà per terra.
El duré a mercat i en revendre'l, em donarà molt bons diners.

Amb aquests diners podré comprar una bona vaca amb el seu vedell.
Ja me l'imagino fent saltirons al voltant de la casa i enmig del ramat. En dir això, la lletera va fer un salt plena de goig.

I de sobte la gerra li va caure, es va trencar i es va vessar tota la llet.

Adéu vaca i vedell!
Adéu porc!
Adéu pollets!

Totes les seves il·lusions van desaparèixer en un no res.
Si no hi havia llet ja no hi hauria res de res.
La lletera va quedar-se mirant amb ulls afligits com la seva fortuna havia anat en orris, amb la gerra trencada i la llet escampada per terra.