L'ofici que més m'agrada
De Joan Salvat-Papasseit

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
mireu l'ésser fuster:
Serra que serraràs
i els taulons fan miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d'encenalls, et munten una taula;
si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert.
I caminen de pla
damunt les serradures de color mantega.

I els manyans oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s'embruten els dits;
però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten,
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.

I al dic? Oh, els calafats!
Tot el port se n'enjoia
car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix
cada cop que donen,
un peix de cua daurada,
blau d'escata per tot.
Penjats de la coberta,
tot el vaixell enronden:
veiessiu les gavines
com els duen claror.

I encara hi ha un ofici
que és ofici de festa
el pintor de parets:
si no canten abans,
no et fan una sanefa;
si la cançó és molt bella,
deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga
de colors a pleret.

I encara més
si us deia l'ofici de paleta:
de paleta que en sap
i basteix aixoplucs.
El mateix fan un porxo
que una xemeneia.
Si ho volen
sense escales
pugen al capdamunt;
fan també balconades
que hom veu la mar de lluny.
Els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells i els sòcols i les voltes de punt.
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh, les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!