Els músics de Bremen

Hi havia una vegada un ase que treballava en una granja.
Quan l'ase es va fer vell, el seu amo va decidir portar-lo a l'escorxador.
Però l'ase va descobrir els seus plans i va escapar-se de la granja. "Quina injustícia! He passat tota la meva vida i he gastat totes les meves forces al servei de l'amo ... i mira com m'ho agraeix !", murmurava l'ase.

Llavors, va pensar anar a la ciutat de Bremen per a fer-se músic de la banda municipal.

Pel camí es va trobar amb un gos de caça i li va preguntar: "Amic, per què corres amb la llengua fora?".
"Perquè sóc vell i el meu amo vol matar-me...".
L'ase va escoltar totes les desgràcies del gos i li va dir: "Company, vine amb mi a Bremen i ens farem músics de la banda municipal. Jo tocaré la guitarra i tu el tambor. "

Una estona després, l'ase i el gos es van trobar amb un gat. "Company, per què estàs trist?", li van preguntar.
"Com ja sóc vell, la meva senyora volia ofegar-me. Per això he escapat i ara no sé com haig de guanyar-me la vida."
"No et preocupis -li van dir-; la teva història és igual que la nostra. Vine amb nosaltres, ens farem músics."

Una mica més endavant, l'ase, el gos i el gat van sentir un gall que cantava, semblava que s'anava a trencar la gola. El gall els va dir: "Quina injustícia! Tota la vida he treballat de despertador i demà pensen tirar-me a la sopa... Ara, canto fins a escanyar-me mentre puc."
Llavors, el burro li va dir: "No tens cervell sota d'aquesta cresta? Vine amb nosaltres a Bremen. Anem a ser músics de la banda municipal."

Però la ciutat de Bremen estava lluny i la nit se'ls va llançar a sobre a mig camí. Els quatre músics van decidir passar la nit al costat d'un arbre gruixut. El burro i el gos es van quedar sota l'arbre, el gat va enfilar a una branca i el gall es va pujar a la branca més alta. Des d'aquella alçada, el gall va cridar: "Es veu una llum a la llunyania...!". "Anem allà, companys -va dir l'ase-; segur que és millor posada que aquesta."

Quan van arribar a la casa, l'ase va guaitar des d'una finestra i va dir: "Hi ha un grup de bandits asseguts a la taula. Tenen preparat un sopar fastuós." Els animals, després d'alguna discussió, van preparar un pla per a foragitar als bandits.

L'ase va recolzar les potes davanteres en la finestra; el gos es va posar damunt de l'ase; el gat es va enfilar damunt el gos i el gall damunt el cap del gat. A la vegada, tots van començar la seva música: l'ase bramava, el gos bordava, el gat miolava i el gall cantava. I, a la vegada, tots es van llançar sobre la finestra. El vidre es va trencar en mil trossos i els bandits van cridar espantats: "Fantasmes! La casa està embruixada!". I van fugir aterrits al bosc.

Llavors, els quatre músics de Bremen es van asseure a la taula i van gaudir de tots els aliments que hi havia preparats. Quan van acabar de sopar, van apagar la llum i van anar a dormir.

Quan els bandits es van tranquil·litzar, el capità va manar a un dels seus que anés a la casa per a espiar.

El bandit va entrar sense fer soroll; al fons de l'habitació brillaven els ulls del gat. El bandit va pensar que era foc i va acostar un llumí per a encendre una espelma .
Llavors, el gat es li va llançar damunt i li va esgarrapar la cara; en la seva fugida va ensopegar amb el gos i aquest el va mossegar en una cama; finalment, l'ase li va atiar una coça tremenda.

Quan escapava aterrit va sentir cantar al gall: "Quiquiriqui!". El lladre va tornar al costat dels seus companys i els va dir: "A la casa hi ha una bruixa horrible. Tot just entrar m'ha esgarrapat la cara. Després, m'ha agafar la cama amb unes tenalles i un monstre negre i pelut m'ha colpejat amb una porra. Quan escapava, un fantasma va cridar: -Porteu-me'l aquí!-".

A partir d'aquell dia, els bandits no es van atrevir a tornar a la casa i els quatre músics de Bremen es van quedar allà per a sempre.

Fi