El sabater i els follets

Fa molt de temps, hi havia un pobre sabater que gairebé no tenia feina.

Un dia, trist i cansat, desesperat va tallar l'últim tros de cuir que li quedava, doncs ja no tenia diners per a comprar-ne més, i se'n va anar a dormir molt aviat.
Quan, al matí següent, el sabater es va alçar i va entrar en el seu modest taller, es va trobar amb la sorpresa més gran de la seva vida: damunt la seva taula de treball hi havia unes boniques sabates, fetes amb el tros de cuir que havia tallat el dia abans.

El sabater va cridar a la seva esposa i li va preguntar si les havia fet ella, però la dona tampoc no en sabia res.
Van examinar les sabates amb atenció, i van comprovar que era el millor treball que havien vist mai: qui hagués fet aquelles sabates era un autèntic artista.

Poca estona després va passar per allà un senyor molt ric i distingit que va veure les sabates des de la porta. Va entrar i li va dir al sabater:
- Bon home, em permet veure aquestes sabates, si és que estan en venda?
- Per descomptat, senyor -va contestar el sabater, donant-li les sabates.
El client les va examinar amb atenció i va dir:
- El felicito, són les millors sabates que he vist fa molt de temps. D'ara en endavant, sempre li encarregaré a vosté el meu calçat, i a més penso recomanar-lo als meus amics.
El cavaller va pagar molt generosament les sabates, i el sabater va córrer a ensenyar-li les monedes a la seva dona. Després va anar a comprar cuir, fil i tot el que necessitava per a seguir treballant, ple d'alegria per la seva bona sort.

Gràcies a les monedes que el seu distingit client li havia donat, el sabater va poder comprar material per a fer uns altres dos parells de sabates. Aquella nit va tallar el cuir, va preparar els fils i se'n va anar a dormir aviat , doncs estava esgotat per l'emoció.
Des del llit, la seva dona i ell van estar xerrant una llarga estona, fent tot tipus de suposicions sobre qui podria haver cosit tan meravellosament les sabates la nit anterior. Però, per més voltes
que hi donaven, no podien aclarir el misteri, i finalment es van adormir.

Quina seria la sorpresa i l'alegria del sabater quan, l'endemà al matí, va trobar damunt la seva taula dos nous parells de sabates tan boniques com les del dia abans. Va cridar a la seva dona i junts van ballar d'alegria, segurs que algun misteriós protector vetllava per ells.
Els nous parells de sabates es van vendre tan ràpidament com els anteriors, i el sabater va poder comprar més material... I l'endemà va trobar quatre parells de sabates perfectament acabades!
Poques hores després ja els havia venut tots i va poder comprar més cuir.

La història es va repetir una vegada i una altra, i el sabater cada vegada tenia més clients, perquè tots els que compraven les seves sabates els recomanaven als seus amics i coneguts. Quan ja havien passat uns dies, hi havia una llarga cua davant de la sabateria.

Un dia, el sabater li va dir a la seva esposa:
- Fa més d'una setmana que el nostre misteriós benefactor ve a treballar per a nosaltres per la nit, i m'agradaria saber qui és.
- A mi també - va dir la dona -, però potser no vol que el vegem, perquè en cas contrari ja s'hauria presentat, en comptes de venir sempre quan estem dormint.
- Per això - va dir el sabater -, el que hem de fer és amagar-nos aquesta nit al taller i anar rellevant-nos per a dormir, i d'aquesta manera el veurem quan vingui a fer les sabates.

Així ho van fer, i en tocar la mitja nit el sabater i la seva esposa van poder veure el més increïble dels espectacles: uns homenets diminuts, de menys d'un pam d'alçada, van entrar al taller i van començar a cosir les sabates.
Anaven completament nus, i treballaven amb una rapidesa i habilitat que les sabates sortien de les seves manetes l'una darrera de l'altra com per art de màgia. Unes hores després, totes les sabates estaven acabades, i els minúsculs homenets se'n van anar tan silenciosament com havien arribat.
- Pobrets , van despullats i han de passar fred - va dir la dona.
- I a més van descalços - va dir el sabater -, Podríem fer-los roba i sabates en agraïment pel que ells han fet.

Immediatament, el sabater i la seva esposa es van posar a treballar.
L'endemà tenien llestos un munt de sabatetes i robetes per als homenets.

A la nit, ho van posar tot sobre la taula i van tornar a amagar-se per a veure que passava.
En tocar les dotze, van aparéixer altra vegada els homenets, i en veure els diminuts vestits i sabatetes que havien preparat per a ells, es van posar a fer salts d'alegria. Van començar a posar-se les robetes, com si fos un joc molt divertit, i quan tots van estar vestits i calçats, se'n anar alegrement per on havien vingut.

Els homenets no van tornar mai més, però com que el sabater ja s'havia fet famós i no li faltava la feina, ell i la seva dona van viure feliços la resta dels seus dies.