El Rei Artur

Fa molts anys, quan Anglaterra no era més que un grapat de regnes que batallaven entre ells, va nèixer Artur, fill del rei Uther.

La mare del noiet va morir poc després del seu naixement, i el pare va entregar el nen al mag Merlí per tal que l'eduqués. El mag Merlí va decidir portar-lo al castell d'un noble que tenia un fill petit anomenat Kay. Per a garantir la seguretat del príncep Artur, Merlí no va dir a ningú quins eren els orígens del nen.

Cada dia Merlí explicava al jove Artur totes les ciències conegudes i, com que era un mag, fins i tot li ensenyava algunes coses de les ciències del futur i algunes fórmules màgiques.

Els anys van anar passant i el rei Uther va morir sense que ningú li conegués cap descendència. Els nobles van acudir a Merlí per a trobar el monarca successor.

Merlí va fer aparéixer sobre una roca una espasa fermament ancorada en una enclusa de ferro, amb una llegenda que deia:

"Aquesta és l'espasa Excalibur. Qui aconsegueixi treure-la d'aquesta enclusa, serà rei d'Anglaterra"

Els nobles van provar fortuna però, malgrat tots els seus esforços, no van aconseguir moure l'espasa ni un mil·límetre.

Artur i Kay, que ja eren dos xicots ben plantats, havien anat a la ciutat per a assistir a un torneig en què Kay pensava participar.

Quan ja s'acostava l'hora, Artur es va adonar que havia oblidat l'espasa de Kay a la posada. Va sortir corrents a tota velocitat, però quan va arribar-hi, va trobar que la porta estava tancada.

Artur no sabia què fer. Sense espasa, Kay no podria participar en el torneig. Desesperat, va mirar al voltant i va descobrir una espasa clavada en una roca, era l'espasa Excalibur. Acostant-se a la roca, va agafar l'arma. En aquell moment un raig de llum blanca va descendir sobre ell i Artur va poder treure l'espasa sense cap esforç. Va anar corrent fins allà on era Kay i li va donar l'espasa. Kay es va estranyar en veure que no era la seva espasa.

Artur li va explicar el que havia succeit. Kay va veure la inscripció de "Excalibur" en l'espasa i ho va fer saber al seu pare. Aquest va ordenar a Artur que la tornés al seu lloc.

Altra vegada tots els nobles van intentar treure-la de la roca, però ningú ho va aconseguir. Llavors Artur va agafar l'empunyadura entre les seves mans. Damunt el seu cap va tornar a descendir un raig de llum blanca i va extreure l'espasa sense cap problema.

Tots els presents van admetre llavors que aquell noiet sense cap títol conegut havia de portar la corona d'Anglaterra, i van desfilar davant del seu tron, jurant-li fidelitat.

Merlí, pensant que Artur ja no el necessitava, va tornar a casa seva, la tasca d'educar i cuidar el príncep que havia rebut del difunt rei ja s'havia acabat.

Però no havia passat massa temps quan alguns nobles es van alçar en armes contra el rei Artur.

Merlí va proclamar que Artur era fill del rei Uther, per la qual cosa era rei legítim. Però els nobles van seguir en guerra fins que, a la fi, van ser derrotats gràcies al valor del Rei Artur, també ajudat per la màgia de Merlí.

Per a evitar que allò que havia succeït tornés a repetir-se, Artur va crear la Taula Rodona, en la que hi tenien lloc tots els nobles lleials al regne.

Després es va casar amb la princesa Ginebra, i van venir molts anys de prosperitat i felicitat tant per a Anglaterra com per a Artur.

"Ja pots seguir regnant sense necessitat dels meus consells -li va dir Merlí a Artur-. Continua sent un rei just i el futur parlarà de tu"