El ratolí i el lleó

Un dia, dos ratolins estaven jugant alegrement. Allà mateix a l'ombra d'un arbre, hi havia un lleó intentant fer la migdiada, però els ratolins eren tant escandalosos que no s'aconseguia adormir.

En un dels seus jocs els ratolins van passar per damunt del lleó. El lleó, enfadat ja pel fet de no poder dormir, es va enutjar encara més per aquella manca de respecte que li mostraven els ratolins.

I aixecant-se de sobte va aconseguir encerclar-ne un mentre l'altre fugia espaordit.

El lleó va agafar al ratolí que havia atrapat i , per sorpresa seva, el ratolí li va parlar:
- Lleó, si em perdones la vida, et serviré sempre que necessitis la meva ajuda.

El lleó primer es va quedar perplex, però ràpidament va esclatar a riure!
- Tu! un petit i minúscul ratolí oferint-me ajuda a mi! el rei de la selva! ... Au! ves ves!

I de tanta gràcia que el va fer, el va deixar anar.

Quan ja havia passat força temps, el mateix lleó anava despistat per la selva quan va caure en un parany posat per un caçador. Va quedar penjat d'un arbre en una xarxa i, per molt que ho intentava no podia escapar i cada vegada rugia més fort de ràbia, tant, que tota la selva tremolava.

El ratolí va sentir els rugits i ràpidament va acudir on era el lleó per a complir la seva promesa. El rei de la selva seguia desconfiant d'un petit ratolí.

Però el ratolí, ràpidament, es va enfilar fins on era el lleó i va començar a rossegar la xarxa. I va rossegar i rossegar fins que la xarxa es va trencar i va alliberar el lleó.

I el lleó va donar les gràcies al ratolí, que a més estava molt satisfet per haver-li estat útil i haver pogut ajudar al lleó malgrat la poca confiança que tenia en ell el rei de la selva.

Fi