El príncep granota

Hi havia una vegada una princesa que jugava amb la seva pilota daurada al jardí del palau i va tenir la mala sort que la preciosa pilota botant i botant va anar a caure al pou.

Ella es va abocar al pou per intentar recuperar la pilota i amb gran sorpresa va veure que de l'aigua en sortia una granota molt lletja que li deia:
- No ploris, princesa. Si promets asseure'm a la teva taula, deixar-me menjar al teu plat d'or i deixar-me dormir al teu llit, et tornaré la teva bonica joguina.

La princesa ho va prometre i en aquell mateix moment la granota va sortir del pou amb la pilota d'or a la boca.

La princesa va agafar la pilota i va marxar corrents cap a palau, oblidant completament la promesa que acabava de fer a la granota del pou.

Aquella mateixa nit el rei, el pare de la princesa, celebrava una gran festa a palau en honor d'uns invitats. Quan la festa i el banquet havien arribat al moment més important, es van sentir uns cops a la porta i una estranya veu va raucar:
- Princesa, has donat la teva paraula i ara has de complaure els desitjos de la teva granota.

La princesa espantada per aquella horrible granota, va demanar ajuda al seu pare, però el rei va dir amb molta solemnitat:
- La paraula reial ha de ser mantinguda. Si has fet una promesa, respecta-la!

Així doncs que la pobre princesa no va tenir més remei que posar-se la granota a la seva falda i deixar-li menjar allò que li plagués del seu plat. Li feia tant de fàstic que va perdre la gana i ja no va menjar res més durant la resta de banquet.

La festa va continuar normalment, el rei i els seus convidats van anar fent la seva, això si una mica sorpresos per la granota que menjava amb fruició del plat de la princesa.

Quan la granota ja estaba ben tipa i després de fer un bon rot, va raucar:
- Tinc son, Princesa, porta'm al teu llit!

La princesa va sortir corrents cap a la seva habitació fugint de la granota que la seguia fent grans salts. La princesa va tancar la porta rapidament però la granota va poder-hi entrar a l'últim moment i va posar-se dins del llit sense que ella se n'adonés.

La princesa estava intentant dormir quan va descobrir que dins del llit hi havia la granota, va estar a punt de desmaiar-se però va agafar-la amb la punta dels dits i la va llançar amb força a terra.

I de sobte es va produir un fet meravellós, la lletja granota es va convertir en un bell príncep que li va dir amb una veu preciosa:
- Estimada princesa, perdona que t'hagi fet passar aquesta mala estona però és que una bruixa malvada m'havia fet aquest terrible encanteri. Només podia alliberar-me'n si una noia jove complia els meus desitjos. T'agraeixo de tot cor que hagis trencat l'encantament de la bruixa. Ara t'explicaré la meva història ...

La princesa va passar tota la nit escoltant al príncep i tot conversant, ja començava a clarejar, quan van arribar al final de la història del Príncep Granota.

Llavors es va sentir que arribava una carrossa pel camí del palau.
El Príncep va saltar d'alegria i va cridar:
- Ja ha arribat l'Enric, el meu Fidel servent. Ell ens portarà fins al meu palau i allà ens casarem.

De bon matí el príncep va demanar la mà de la princesa al rei. La princesa i son pare van consentir feliços.

La carrossa va començar el camí cap al palau del Príncep Granota però uns pocs metres enllà es va sentir un fort cruixit. El príncep va cridar:
- Enric, s'ha trencat una roda!

I el fidel servent va respondre:
- Ha estat un cruixit d'alegria, senyor meu. Quan per la màgia negra vau ser embruixat, llaços d'or van lligar el meu cor. Ara que ja sou aquí, els llaços s'han trencat.

Així doncs abans d'arribar la carrossa a palau tots els llaços d'or que lligaven el cor del fidel Enric s'havien desfet i van quedar escampats al bell mig del camí per la felicitat de la tornada del seu senyor.

La princesa i el príncep granota es van casar i van viure feliços tota la vida.