El pescador i el peixet
Conte tradicional rus
Adaptació de Lia Semenova

En una pobra caseta de terra a la vora del mar vivien un vell i una vella. El vell pescava amb
la xarxa i la vella filava.

Una vegada el vell va pescar un peixet d'or que li va parlar amb la veu humana i li va dir:
- Deixa'm anar, bon home! Faré tot el que vulguis!
El vell el va deixar anar sense demanar-li res. Quan va tornar a casa seva ho va explicar tot
a la vella. Ella es va enfadar dient:
- Ets un babau! Per què no li vas demanar res al peixet? Torna i demana-li almenys la pastera,
que la nostra està trencada.

El vell va tornar a la vora del mar i va cridar el peixet. La mar es va enfosquir. El peixet d'or
va sortir de l'aigua i va preguntar al vell:
- Què volies, bon home?
El vell li va explicar el desig de la seva dona i el peixet li va dir:
- No et preocupis. Torna tranquil a casa. Tindràs una pastera nova.

El vell va tornar a casa i va veure que allà hi havia la pastera nova i al costat hi era la seva dona
encara més enfadada.
- Pallús! - li va cridar -. No has sabut demanar-li alguna cosa millor que una pastera? Torna i
demana-li una casa nova!

El vell va tornar a la vora del mar. El vent començava a bufar. El vell va cridar el peixet d'or.
Aquest va sortir de l'aigua i li va preguntar:
- Què volies bon home?
El vell li va explicar tot el que li demanava la seva dona i el peixet li va dir:
- Tranquil, torna a casa i tindràs una casa nova!

El bon home va tornar a casa i va veure que la caseta de terra es va convertir en una casa
preciosa! I a dins estava la vella més enfadada que abans.
- Toix - li va cridar la dona -. Una altra vegada no has sabut demanar el que havies de demanar!
Torna i digues-li que no vull ser pobra mai més! Vull ser una reina!

El vell hagué de tornar a la vora del mar i cridar el peixet d'or. El vent començava a remoure
l'aigua del mar. El peixet en va sortir i li va preguntar:
- Què volies bon home?
L'home li ho va explicar tot i el peixet li va dir:
- Torna a casa tranquil. Faré el que vols.

El vell tornà a casa i va veure un castell meravellós amb els guàrdies que no el deixaven
entrar.
Va passar una setmana i la dona va cridar al seu marit.
- Tu, miserable - li va dir-; vull que vagis al mar i diguis al peixet que vull ser la reina de tot
el món i vull que ell sigui el meu servent.
- Què dius? T'has tornat boja? - intentà contestar-li el vell, però els guàrdies el van apuntar
amb els sabres.

El pobre home va haver d'anar a la vora del mar. En el mar s'aixecà una tempesta terrible. El vell va cridar el peixet i aquest va sortir de l'aigua;
- Què volies, bon home?
- Perdona'm, - li va dir el vell -, però la meva dona s'ha tornat boja: no vol ser només una
reina, vol ser reina de tot el món i que tu siguis el seu servent...!
El peixet d'or, sense dir-li res, va desaparèixer dins de l'aigua.

Quan el vell tornà a la cala va veure la seva caseta de terra, la vella asseguda a la porta i la
pastera trencada davant seu.