El grill

De Josep Carner

Em plau d'ésser vora l'home;
sóc veí seu molt antic;
tafanejo vora els marges
i és de pau el meu xerric.

Tot sovint, d'una aigua fresca
vora el regueró m'estic;
m'enamora l'estelada,
i ella, ¿escolta el que li dic?

Bona ànima que em somrigui
m'ha pagat tot el fatic;
xerricant, faig a qui trobo:
No m'esclafis; sóc un amic.

Val a dir-ho: de vegades,
sense cap projecte inic,
m'acosto a la llar de l'home
i és per escalfar-me un xic.

Clar de lluna, boira fina,
si sóc lleig i no sóc ric,
la veu meva us acompanya;
i, al que deia, poso pic.

Ric, ric,
el que us deia és un nyic nyic;
ric, ric,
ai, amic,
m'entristeixo si no ho dic.