El gall i la guineu

Estava vigilant a la branca d'un arbre un gall experimentat i astut.

Una guineu que passava per allà i el va veure va pensar a veure com s'ho podria fer per atrapar el gall.

I amb veu melindrosa li va dir:
Germà, perquè hem de barallar-nos? Que hi hagi pau entre nosaltres. Vinc a portar-te aquestes bones noves; baixa i et daré una abraçada. No triguis que he de córrer molt encara. Bé podeu viure sense por, galls i gallines: som ja germans vostres. Festegem les paus; veniu a rebre la meva fraternal abraçada .

I el savi gall li va respondre:
Amic meu, no podries portar-me millor nova que aquestes paus; i encara em complau més, per ser-ne tu el missatger. Des d'aquí dalt veig dos gossos de caça, sens dubte són correus de la feliç notícia, van de pressa i aviat arribaran. Baixaré: així seran els abraços generals.

I la guineu apressada va dir:
Adéu!, és llarga avui la meva jornada; haurem de deixar els plaers per a un altre dia.

I el berganta, contrariat i amoïnat, va tocar el dos cames ajudeu-me abans no arribessin els dos gossos.

El Gall va esclatar a riure, en veure'l córrer tot torbat perquè no hi ha plaer major que enganyar a l'enganyós.