A la voreta de la mar
n'hi una donzella, n'hi ha una donzella
que en brodava un mocador,
és per la reina, és per la reina.

Quan ja n'era mig brodar,
li manca seda, li manca seda,
gira els ulls envers la mar,
veu una vela, veu una vela.

-Mariner bon mariner
que en porteu seda, que en porteu seda?
-De quin color la voleu,
blanca o vermella, blanca o vermella?

-Vermelleta la vull jo,
que és millor seda, que és millor seda.
-Pugeu, pugeu dalt la nau
que en sereu d'ella, que en sereu d'ella.

Amb el cant del mariner,
fes dormideta, fes dormideta,
amb els aires de la mar
ella es desperta, ella es desperta.

-Mariner bon mariner
torneu-me a terra, torneu-me a terra.
-Això si que no ho faré
heu de ser meva, heu de ser meva.

-De tres germanes que en som,
sóc la més bella, sóc la més bella,
l'una en porta vestit d'or,
l'altra de seda, l'altra de seda.

L'una és casada amb un duc,
l'altra és princesa, l'altra és princesa,
i jo pobreta de mi,
marinereta, marinereta.

-No en sereu marinera, no,
que en sereu reina, que en sereu reina,
que jo en sóc el fill del rei
de l'Anglaterra, de l'Anglaterra.

A la voreta de la mar
n'hi ha una donzella, n'hi ha una donzella
que brodant un mocador
arribà a ser reina, arribà a ser reina.