El Senyor Carnestoltes i la Senyora Quaresma

Fa molts i molts anys hi havia dos veïns que no s'avenien gens ni mica, el senyor Carnestoltes i la senyora Quaresma.

El Senyor Carnestoltes era un home molt gras, molt divertit, molt bromista i a vegades fins i tot una mica mal educat.

La Senyora Quaresma era una velleta molt seriosa, molt avorrida i molt estalviadora.

De sobte un dia el senyor Carnestoltes estava ben avorrit a casa seva i per distreure's va decidir disfressar-se de rei , es va posar una corona i va sortir al carrer tot cridant:

" Eiii, jo sóc el rei Carnestoltes
i mano i ordeno disbauxa,
ja podeu tots dansar,
fer festa i ballar
fins que us rebenti la faixa. "

Gairebé tothom va sortir al carrer a veure que passava i en veure passejar el senyor Carnestoltes amb aquella fila per totes les carrers de la ciutat... van començar a ballar, a disfressar-se, a cridar, a saltar, a fer xerinola nit i dia.

La festa no tenia aturador i com que tanta disbauxa els deixava ben rebentats, cada dia per reposar forces, treien tot el que tenien a la nevera i al rebost i al carrer tots plegats s'ho menjaven ben a gust.

La senyora Quaresma, a qui no agradaven gens els saraus, des de casa estant, remungava queixosa:

" Rieu, rieu
mengeu, beveu i gasteu,
que quan no en tingueu,
de menjar ni de diners,
em plorareu i suplicareu. "

Va arribar un dia que en Carnestoltes massa animat i volent molestar a la senyora Quaresma, va anar cap a casa seva que era dalt d'un fort pendent.

El senyor Carnesltoltes esbufegava i suava després de tants dies de gresca i de menjar i beure amb excés. La panxa li pesava doncs estava molt i molt plena després de menjar set dies seguits. Li pesava tant que va relliscar, va caure i va fer un pet com un gla.

La gent quan va sentir el gran pet va còrrer espantada cap a casa de la senyora Quaresma a veure què havia passat, però en arribar-hi tan sols hi van trobar fum, cendra i una olor molt fastigosa.

La Senyora Quaresma en veure que tothom s'havia reunit davant de casa seva va sortir al seu balcó i va cridar:

" Ja veieu el que passa
amb tanta disbauxa.
Ara ja no teniu menjar,
només jo tinc el rebost ple.
I si voleu menjar
haureu de deixar de fer gatzara
i haureu de reflexionar,
tantes setmanes com cames tinc. "

Un dels amics d'en Carnestoltes va dir, foteta, que la penitència passaria ben aviat doncs només serien dues setmanes de fer bondat.

Però la Senyora Quaresma, molt decidida, es va aixecar la faldilla i va dir:

" En tinc set de cames,
així que seran set setmanes
i ja veureu
quina gana passareu. "

Tothom va marxar cap a casa capcot i cada setmana per ordre de la senyora Quaresma es repartia mig costró de pa i mitja arengada per a cada persona. La resta de menjades tothom anava passant amb sopetes d'aigua amb farigola i altres herbes.

Però els dies van anar passant lentament i finalment quan va arribar la primavera ja s'havien acabat les set setmanes de la Quaresma.